Musicoterapia

Musicoterapia gy marcmosso I ACKa6pR 03, 2010 | 39 pagos LA MUSICOTERÀPIA APLICADA A CAUTISME INFANTIL Marc Font ROdeja IES Jaume Vicens Vives, curs 2010-2011 Grup: 2n de gatxillerat C Tutoria: Rosor Rabassedas Pagàs AGRAIMENTS Vull agrair a la meva tutora per la paciencia que ha tingut amb mi i pels consells que m’ha anat donant al llarg de l’any, que m’han ajudat a desenvolupar aquest treball del que em sento molt satisfet. També mencionar a la musicoterapeuta Dolors Martí, que miha proporcionat molt material, com per exemple el cas clinic de’n Santi, i amb ella hem interpretat la seva evolució. inalment la Llibreria Geli, negoci familiar, que m’ha deixat molts ‘libres informatius. INDEX 1. INTRODUC PACE 1 or3g S»ipe to 3. DEFlNlCIó DE MUISCOTERÀPIA……. g 4. IDEES FALSES SO 10 5. EL TREBALL DE 12 6. EL SEGUIMENT EN MUSICOTERAPIX…. 13 6. 1. AVALUACIO INICIAL….. 13 6. 2. SEGUIMENT INDIVIDUAL O EN GRUP…………………………………………….. 17 6. 3. IN Swipe to page INFORME PERIÓDIC FINAL…… EN MUISCOTERÀPIA…. 17 7. 1. IMPROVITZACIO 19 7. 2. IMPROVITZACIÓ INSTRUMENTAL…. CANGÓ… …. 27 7. 4. ESCOLTA…. …. …. 29 7. 5. CONTES, . ……. 177. ELS METODES … 26 7. 3. LEGENDES I M ITES. . IES Jaume Vicens Vives – La musicoteràpia aplicada a llautisme infantil octubre de 2010 7. 6. MUSICA I MOVIMENT………………………………………………………………. 32 7. 7. M USICA I ART 33 7. 8. CONVIVÉNCIA D’INTEGRAR A LA FAMILIA… …. 34 8. CONCEPTE D ‘AUTISME. • • • • 35 8. 1. SINTOMATO 36 9. CAS CLÍNIC: SANTI.. . 38 10. CONCLUSIONS…… 50 4 IES Jaume Vicens Vives -La musicoteràpia aplicada a l’autisme infantil 39 1.

INTRODUCCIO El meu treball tracta sobre la musicoteràpia aplicada a l’autisme infantil. Aquest és un tema que m’agrada molt ja que sempre e sigut un amant de la música. M’agrada sobretot cantar-la i intentar Ilegir-la entre linies, és a dir, saber qué diu la cansó, sobre qué tracta. Molta gent només es dedica a cantar, i la música no nomás és cantar-la, sinó interpretar-la. Amb aquest treball voldria demostrar que la música té altres utilitats i no només, com pensa altra gent que desconeix la musicoteràpia, escoltar-la com a «hobbie» o per divertiment.

El treball estarà desenvolupat a partir d’una part teàrica on explicaré la histària de la musicoteràpia, qué és un musicoterapeuta, els diferents métodes o exercicis ue es fa servir… i després d’una part pràctica on juntament amb una musicoterapeuta interpretarem un cas clinic treballat per ella aplicat a un nen autista. 6 2. HISTORIA Des de fa molt temps es c r terapéutic de la música. A l’Antiguitat, Plató era ca lir I’armonia entre l’ànima Tocava l’armoni durant les estones d’esbarjo dels malalts i aviat descobri qe la seva interpretació influ(a en I’actitud dels mateixos.

Aquest descobriment protaria al neixament de la musicoteràpia moderna, que s’introduiria a poc a poc en els hospitals. Després d’un eclipse, aqesta forma de terapia va reaparéixer espués de les dos guerres mundials, quan s’observà que es reduia el dolor dels excombatents quan se’ls feia escoltar música. Des de llavors, les universitats estadounidenses comensaren a oferir formació en musicoteràpia. En els seus inicis als Estats Units, la musicoteràpia s’utilitzava més en el camp médlc pels seus efectes fisolàgics i comportamentals.

Poc a poc, es va anar extandint als camps de l’educació especial i de la psicoterapia. 7 A Europa, Émile Jaques-Dalcroze fou un dels precursors de la musicoteràpia, perqué en la música veia grans possibilitats de realització i de curació. Des de principis del segle XX, aquest pedagàgag considerava la música com un medi de «unificar el cos i l’esperit». Més endavant, es desenvoluparia la musicoteràpia, sobretot a Angleterra, Alemanya, Franca i Espanya com a medi de treball amb nens i adults amb necessitats especials.

En la musicoteràpia, es considera el cos humà com un instrument musical. És una caixa de ressonància formada per l’ossada, la musculatura, el pél, les cardes vocals i Palé. És també un instrument de vent, instrument melàdic que vibra al compàs del que li embolta. per últim, és un instrument de percussió de ritme. a música està constituida prec 4 39 embolta. Per últim, és un instrument de percussió de ritme. la música està constituida precisament per aquest conjunt de melodies, rítmes i texturas sonores que fa vibrar reaccionar.

Aqestes ressonàncies revelen Videntitat sonora de una persona, el so que caracteritza a cada un, en un moment donat. El musicoterapeuta treballa a partir d’aquest aspecto únic- El musicoterapeuta serveix de guia al nen que es desarrolla, posant a la seva dispocisió la música, en totes les seves formes, amb el fi de que trobi un lloc d’expressió. ambé l’ajuda a descubrir la seva facultat de crear, oncs la música expressa la sencació física i afectiva com hem vist anteriorment. 3.

DEFINICIO DE MUSICOTERAPIA Es defineix la Musicoteràpia com «la utilització assenyada i estructurada de la música o les activitats musicals a càrrec d’un professional format, que té com a objectiu restaurar, mantenir o millorar el benestar físic, emocional, social, cognitiu i psicológic duna persona». La música posseeix qualitats no verbals, creatives, estructurals emocionals que faciliten el contacte, la interacció, la conciencia de sí, l’aprenantatge, I’expressió, el desenvolupament personal la comunicacio en una relació terapéutica.

La musicoteràpia no preten curar ni prolongar la vida, en el sentit médic de l’expressió, sinà que tracte més bé de millorar la qualitat de Vlda d’una persona, ajudant-la a desenvolupar i utilitzar els seus recursos. La musicoteràpia és eficaç amb freqüància per crear un ambient tranquilitzador i no amanessant per afavorir el desenvolupame s 9 amb freqüància per crear un ambient tranquilitzador no amanessant per afavorir el desenvolupament global. IES Jaume Vicens Vives – La musicoteràpia aplicada a liautisme Existieixen certs malentesos respecte a la musicoteràpia.

La usica pot ser «terapàutica» per a qui la fan o l’escolten a la seva vida cuotidiana; ocupa un lloc important a la seva vida. No obstant aixo, la musicoteràpia es refereix precisament als serveis dispensats per una persona titulada, professional, que s’ha especialitzat en el camp de la salud o de l’educació especial, que ha rebut una formació universitària en música i terapia. Qualsevol persona pot provocar efectes benéfics, físics o afectius, gràcies a la música, perõ, qué passa amb aquests efectes si la persona no és terapeuta? 4.

IDEES FALSES SOBRE LA MUSICOTERAPIA L’Associació de Musicoteràpia de Canadà ha publicat n document que presenta certes idees falses sobre la musicoteràpia. Aquí es pot veure algunes de les més extenses, seguides per la formació corregida: • Idea falsa núm. 1: La musicoteràpia és una activitat pasiva en el curs de la qual el musicoterapeuta interpreta música per a la gent. Aixà no és cert, la musicoteràpia és, més bé, un continu de mesures receptives, per exemple, estimulacions sencorials actives, en el que les 10 6 9 IES Jaume Vicens Vives -La ia aplicada a l’autisme física • Idea falsa núm. : en musicoteràpia només s’utilitza la música clàsslca. La música de les sessions de musicoteràpia està determinada, en primer 110c, per les preferàncies de la persona. S’admeten tots els estils musicals ( clàssica, jazz, gospel, country, folclore, rock, musica infantile, popular, etc. ). • Idea falsa núm. 3: La musicoteràpia nomás és eficaz amb persones que tinguin antecedents musicals. Les activitats s’adapten a les persones i no és necessària cap experiéncia musical. Les metes que es persegueixen en musicoteràpia són de carácter no musical no pretenen desenvolupar les habilitats musicals. ??ldea falsa núm. 4: La musicoteràpia és principalment un ntreteniment. La musicoteràpia comporta activitats musicals recreatives, perb aquestes no representen més que una part de les responsibilitats del musicoterapeuta. Es fixen unes metes uns objectius terapéutics específics en el tractament, amb el fi de respondre a les necessitats socials, emocionals, cognitives, IES Jaume Vicens Vives – La musicoteràpia aplicada a l’autisme del musicoterapeuta té altres aspectes: • Documentar les seves intervencions: evaluació inicial i periódica, pla d’intervenció, notes d’evaluació, relació amb el pacient. ?? Crear una magnoteca (discos, CD… de tots els tipus de música (clàssica, popular, instrumental, multitàcnica); comprar i mantenir el material (aparell de so, cadena estéreo, discos de diferents estils, instruments musicals, piano, arpa petita, guitarra, carillons, instruments de percussió); adquirir partituras de diferents estils de música. • Participar en reunions multidisciplacinars, intercambiar informació sobre els seguiments individuals i de grups. 2 • Presentar seminaris-conferéncies a l’equip sanitari i a alumnes en pràctiques per millorar la seva comprendió de les aplicacions en musicoteràpia i per facilitar la seva col•laboració. ?? Participar en congresos i presentar comunicacions. • Supervisar a els alumnes de musicoteràpia en pràctiques. • Investigar i publicar. 6. EL SEGUIMENT EN MUSICOTERAPIA 6. 1 Avaluació irliCial Abans de començar un seguiment en musicoteràpia, es procedéis a una primera evaluació del nen o la nena per elaborar un perfil general, musical i sonor.

Es recullen, en primer 110c, les observacions médiques i escolars, el que inclou un curs i la condició general (física, intel•lectual, afectiva i social). Els pares i el nen constitueixen les millors fonts d’informació relatlva a la seva história musical. Ha interpretat múslca o ha cantat? Quines són les seves preferàncies, els seus cantants preferits? L’evaluació inicial compren també la histór 39 les seves preferàncies, els seus cantants preferits? L’evaluació inicial comprén també la história familiar i un .

S’obserua aix[ en quin ambient 13 sonor o musical es mou el nena Quins són els seus records sonors? Els hi agrada la música als seus germans, germanes, pares o avis? A vegades, existeixen aliançes o rebuigs en relació amb la música que poden descubrir-se coneixent l’entorn del nen. Una vegada recollida tota aquesta informació, prosegueix ‘evaluació inicial en una trobada individual, encara que después es vegi al nen en sessions de grup. Centrevista s’adapta al nivell i al bagatge cultural del nenen un context no directiu i sense perjudicis.

El musicoterapeuta posa a disposició del nen alguns instruments de musica en el curs d’aquesta entrevista inicial i li ofereix la posslbilitat d’examinar al seu gust els instruments. Después, quan estigui preparat, el terapeuta el convida a escollir un d’aquests instruments i tocar-lo. En el curs de la primera entrevista, s’elebora un retrat musical, expressiu i comunicatiu de l’infant. No s’evaluen les seves competéncies musicals, sinõ la seva forma d’utilitzar la música per expresar-se.

Aquesta evaluació és necesaria per utilitzar els recursos del nen i desenvolupar en ell la expressió, comunicació i qualsevol altre objectiu. 14 la conciencia que el nen té d’ell mateix i el terapeuta. Està en contacte amb el que fa o desentés d’ell? De quina forma utilitza els intruments? Per evaluar les capacitats fisiques cognitives del nen, la seva capacitat de relació i la seva capacltat d’expressar emocions, el musicoterapeuta recórre a les imporvitzacions instrumentals i vocals. S’observa llavors el comportanment musical del nen, la seva elecció d’instruments, els que prefereix i els que no els hi agrada.

Es considera globalment el que fa, des de el punt de vista del ritma, la melodia, I’expressió, el «tempo», i s’observen els motius ritmics o melodics que adopta. Després, el musicoterapeuta s’ocupa de transcriure aquests motius en una partitura musical, perquà constituiran un vincle de relació amb el nen, una porta dentrada, un pont entre el seu univers i el del terapeuta. En realitat, tot aixà representa la «identitat sonora» del nen, el seu llenguatge musical. El musicoterapeuta pre atenció també a la qualitat de veu del nen, quan s’expressa verbal i musicalment.

Té una veu forta o apagada? Li agrada vocalitzar i cantar? 15 L’evaluació s’esglaona durant unes setmanes, perqué l’infant ha d’acostumar-se al terapeuta, als instruments musicals a aquesta forma poc ortodoxa de ‘treballa<. Un cop feta I'evaluació, es fa una recomanacio respecte a la pertinencia o no del seguiment i, arribat al cas, d'un seguiment individual o en grup. L'evaluació ens porta a un pla d'intervenció elaborat a partir de les observacions. Segons les necessitats del nen, s'estableixen u