Región murciana

Región murciana gy rcwcrcndogg ‘IOF6pR 16, 2011 6 pagos Recursos informàtics i métodes quantitatius en história Professor: Mariano Barriendos Xavier Morales Grup Bl 1. Després d’haber quantificat la Informacló sobre anomalies pluviomàtriques a Múrcia, generar un valor per a cada any que sumi tots els seus valors mensuals, de 1601 a 1820, tant en el bloc de déficits (sequeres) com en el d’excessos (inundacions). Amb aquestes dues series anuals, generar valors totals amb la suma per intêrvals de 10 anys dels valors anuals corresponents: 1601-1610, 1611-1620, 1621-1630….. ins al final (1 811-1820). Representar gràficament en diagrames de barres el resultat de les dues sàries. or6 S»içxto Distribució per interv 1811-1820 1781-179 1661-1670 1631-164 18 20 19 23 23 2426 10 751-1 17 691-1 700 4050 12 12 22 18 32 Distribució per intervals de 10 anys Distribució per intervals de 10 anys (inundacions) 1811-1820 1781-1790 1751-1760 1721-1730 1691-1700 1661-1670 1631-1640 1601-1610 1,0 10,0 15,0 20,0 11,0 10,0 11,0 13,0 15,0 15,0 18,0 informàtics métodes quantitatius en histària Professor: Mariano Barnendos EXERCICI 2. PARÀMETRES DE CENTRALITAT I DISPERSO.

TEMA 5 Treball amb la columna de valors ANUALS de sequeres i inundacions. 2. 1 . Obtenir els següents paràmetres de centralitat per als períodes 1621-1660 i 1721-1760: mitja aritmética, mitja geometrica, mitjana i moda. Fer-ho per a les ambdues taules, la de sequeres i la d’inundacions. 2. 2. A partir dels valors decenals obtinguts a l’exercici 1, generar el promig aritmétic la desviació estàndar de cada deceni perà només de la taula de sequeres. Representar en un diagrama de línies XY l’evolució temporal d’aquests dos paràmetres estadístics.

Desviació Estàndar (1601-1820) ,0 1,5 1,0 Desviació estàndar Mitja aritmética 1601 161611 10 16-1 621 2016-1 631 30 161 641 401616 51 50 16-1 661 60 161671 70161681 80 161691 90 17-17 01 oo 171 71 110171721 20171 731 30 17-1 741 40 17-17 51 50 17176160171771 7017-1 781 80171 go 1818 01 oo 181811 10-1820 Intàrvals anys 1601 161611 1016-1 621 20 16-1 631 30 161641 401616 51 50 16-1 651 60 161671 70151 80 691 90 17-17 01 oo 171 71 110171721 20171 731 30 71 70 161681 80161691 9017-1 701 00171 71 1101717 21 20 171 731 30 17-1 7414017-1 751 50171 761 601717 71 70 17-1 781 80 171 791 90 181801 oo 181811 10-1 820

Intérvals d’anys Mitja aritmética (1 601-1820) 2 Recursos informàtics métodes quantitatius en história Professor: Mariano garriendos EXERCICI 3. COMPARATIVITAT: PROPORCIONS, INDEXS… TEMA 6 Disposem diunes dades anuals on s’expresa el grau d’anomalia que pateixen a la ciutat respecte a la presencia de sequeres i inundacions. Considerant que les autoritats estatals volen valorar de forma general el grau d’impacte ambiental que pateix la població, perb que no volen rebre gaire dades, sino un material de síntesi, cal generar un index ponderat anual que integri sequeres i inundacions.

Afortunadament l’autoritat superior envia el valor dels pesos a aplicar a cada variable: Sequeres: pes 60 Inundacions: pes 40. Cal obtenir l’índex ponderat per a tota la serie, de 1601 a 1820, i representar-lo en un diagrama de barres. índex ponderat (sequeres/inundacions) en anys 801 1776 1751 Any 1726 1701 1676 1651 1626 1601 01 23 índex ponderat4 56 Recursos informàtics métodes quantitatius en histària Professor: Mariano garrien 31_1f6 6 Professor: Mariano Barriendos EXERCICI 4. TENDÉNCIA, ac ES FLUCTUACIONS.

TEMA 8 Sembla que la sequera presenta un acusat comportament al segle XVII a Múrcia. Les autoritats locals volen obtenir exempcions fiscals per l’impacte que causa a l’agricultura la manca d’agua. Una opció és preparar un informe que aparenti que la sequera és un fenomen creixent i imparable. Cal cercar a la taula de valors anuals un periode d’una durada mínima de 15 anys on es percebi aquesta tendencia creixent. Cal fer un estudi seriás per a sensibilitzar a les autoritats fiscals.

Obtenir la funció de la tendência del periode seleccionat mitjantçant el màtode dels mínims quadrats. Generar la recta corresponent i mostrar les dades en un diagrama XY. Tendencia de sequera ,0 Índex d’impacte de sequera per la població 6,0 5,0 4,0 3,0 2,0 -1,0 02468 Anys 10 12 1416y 0,3857x – 0,419 5. TENDÉNCIA, CICLES FLUCTUACIONS. TEMA g comportament temporal de la sequera és un fenomen que no dona a primera vista un patró temporal evident.

Les comfraries d’agricultors murcians han obtingut informació histórica volen intentar esbnnar a mitjans del segle XIX com es comporta la sequera i si és posible ident i volen intentar esbrinar a mitjans del segle XIX com es comporta la sequera i si és posible identificar algun patró que ajudi a gestionar l’activitat agrària i fins tot poder donar detalls sobre lgun CICIe o fase repetitiva sobre la que preveure impactes i actuar organitzadament.

Són conscients que tenen molt poques dades i que els resultats seran únicament orientatius_ per a aixà, han decidit fer proves múltiples amb mitjanes màbils com a treball preliminar. Cal preparar els periodes on la sequera genera més impacte i elaborar mitjanes màbils en quatre forquilles temporals diferents. 4 5. 1. Obtenir la suma de valors menuals de sequera del periode de creixement del cereal (gener, febrer, març i abril) per a la serie completa (1601-1820) generar-ne mitjanes mbbils de 5, 11, 21 i 31 anys. 5. 2.

S’ha dlscutit sobre l’impacte de la sequera en el periode de la sembra del cereal i volen generar el mateix material estadístic del 5. 1 . perb per al periode setembre, octubre i novembre. 5. 3. Generar la representació gràfica de cada forquilla de mitjana mõbil creada en 4 diagrames XV diferents. Que cada diagrama representi la variable de sequera de primavera i tardar, perque aixó ajud diferents. Que cada diagrama representi la variable de sequera de primavera i tardor, perque aixó ajudarà a avaluar si la sequera té patrons cíclics o quasi cíclics diferenciant si n’hi han segons cada estació de l’any.

Mitjana màbil (5 anys) 43322 1 1 0 1603 1612 1621 1630 1639 1648 1657 1666 1675 1684 1693 1702 1711 1720 1729 1738 1747 1756 1765 1774 1783 1792 1801 1810 1819 Mitjana màbil 5 anys (primavera) Mitjana màbil 5 anys (tardar) Mitjana màbil (1 1 anys) 33221 10 1606 1616 1626 1636 1646 1656 1666 1676 1686 1696 1706 1716 1726 1 736 1746 1756 1766 1776 1 786 1796 1806 1816 Mitjana Môbil 11 anys (primavera) Mitjana màbil 11 anys (tardor) Mitjana (21 anys) 3221 1 0 1610 1520 1630 1640 1650 1660 1670 1680 1690 1700 1710 1720 1730 1740 1750 1760 1770 1780 1790 1800 1805 1810 1815 1820 Mitjana Mõbil 21 anys