Treball de piaget i etapes evolutives
Treball de piaget i etapes evolutives gy tannyP,76g ‘IORúpR 16, 2011 16 pagos 1 VA SERJEAN PIAGET? Va néixer el 9 de agost de 1896 a Neuchâtel, SUISsa. És el fill gran de Arthur Piaget, professor de literatura medieval i de Rebecca Jackson i tenia dues germanes anomenades Madeleine i Marthe. Va publicar el seu primer treball de caire cientific només als deu anys: una nota d’una pàgina sobre un pardal parcialment albí que havia observat en un parc. Va ser assistent voluntari del laboratori del director del museu d’histôria natural de la seva localitat natal, un especialista en l’estudi de les petxines.
Durant els següents anys, fins el 1 930, va publicar a prop de 25 articles sobre les petxines. Degut a les seves publicacions se li va oferir el càrrec d’encarregat de la col•lecció de les petxines del Museu de Ginebra, càrrec que no va poder acceptar degut a la seva edat escolar. A l’educacio secundaria Piaget es va convertir en un alumne a dest de l’ensenyament b? Va continuar amb la on es va ‘licenciar el 1 naturals el 1918. or16 to View nut*ge ae u Un de superar els límits rsitat de Neuchâtel, torar en ciéncies A Ginebra , l’any 1 923 , es va casar amb una de les seves alumnes de l’institut, Valentine Chatenay.
Amb ella va tenir 3 filles (Jacqueline, Lucienne y Laurent) que l’ajudaran a estudiar el desenvolupament de la intel. ligància des del naixement fins l’aparició del llenguatge. Amb la seva esposa es va pasar molt de temps observant el comportament de les seves filles. La seva futura obra es veuria marcada per aq to nex: page aquests anys de joventut. Piaget va fer àmplies lectures sobre filosofia, religió, biologia, sociologia i psicologia i va exercir successivament els càrrecs de professor de psicologia, Sociologia, Fllosofia de les ciêncies a la Universitat de Neuchatel (1 925 a 1929). lectura de Henri Bergson va inculcar en ell la idea de qué la biologia podia relacionar-se amb el problema del coneixement, va descobrir que la psicologia evolutiva serviria de mediadora entre aquests dos assumptes, que donarla com a resultat una serie d’obres sobre el coneixement genàtic (epistemologia genàtica). Mentre estudiava a Sorbona (França) li van oferir l’oportunitat de treballar en un laboratori dirigit per Alfred Binet. El doctor Simon va suggerir que Piaget podia estandarditzar els tests de raonament de Burt amb nens.
Amb aquest projecte cada cop se sentia més fascinat pels processos mitjançant els quals els ens arribaven a les seves respostes, sobretot a les incorrectes, per aixõ va utilitzar el «màtode clínic» que més tard es faria característic del seu treball. Claparàde, impressionat pel treball de Piaget, li va oferir el càrrec de director del Institut JJ. Rousseau a Ginebra. Piaget va acceptar el càrrec el 1921 i poc després va iniciar una série d’estudis sobre els nens que li donarien fama mundial. Els estudls de Piaget sobre el llenguatge del nen, el raonament causal, les «teories» sobre els fenómens quotidians, etc… an ser executats en el periode de 1921 a 1925 estan descrits en els seus primers cinc Ilibres i en na série d’articles. Només a través de l’estudi sobre nens d’edat escolar, Pi 2 OF cinc Ilibres en una sàrie darticles. Nomás a través de l’estudi sobre nens d’edat escolar, Piaget va ser conscient de la necessitat de distingir la lógica a l’acció,. El 1923 Piaget va ser escolllt per ocupar un càrrec a la Universitat de Neuchâtel fins 1 929 va repartir les seves activitats entre Neuchâtel i Ginebra.
També estava molt ocupat amb els seus treballs d’investigació, el primer dels quals estava compost per dues línies d’investigació. En primer 110c, va fer algun treball preliminar respecte de les eaccions del nen en front els canvis en la forma de substàncies com el fang, transformacions que no produeixen canvis en el pes ni en el volum. Perb el més important entre els nous descobriments de la investigació de Piaget està representat per un série d’estudis del desenvolupament intel•lectual a la infància.
Aquestes investigacions del desenvolupament infantil no només van proporcionar a Piaget les dades necessàries sobre els fonaments del desenvolupament cognitiu, sinó que també van aclarir la seva concepció de problemes com la naturalesa específica de la adaptació cognitiva i la relació entre l’organització n el per(ode sensoriomotriu inicial i els períodes seguents del pensament simbàlic. Una altra important realització, va ser la represa dels seus estudls preliminars sobre els conceptes de número i quantitat. Fragments d’aquest treball van ser descrits en articles entre 1935 i 1940.
El 1941 es va presentar una exposició més complerta en dos Ilibres. Aquests van ser importants per dues raons; constituien una reorientació sistemàtica de la atenció cap a les construccions per dues raons; constituien una reorientació sistemàtica de la atenció cap a les construccions intel•lectuals que es esenvolupen a principis mitjans de la infantesa. Aquests estudis van ser importants perqué van proporcionar la comprensió de les propietats estructurals del pensament. El primer model estructural va ser l’agrupament. n agrupament és una estructura làgica-algebraica híbrida, que posseeix les propietats dels grups matemàtics que Piaget utilitza per descriure l’estructura cognitiva del nen de set a onze anys. El 1942 va publicar una descripció sistemàtica i detallada dels vuit agrupaments que les operacions concretes formen. El 1949 va seguir un tractament més rigorós dels mateixos agrupaments, untament amb una consideració de les estructures que suposen les setze operacions binaries «interposicionals». per últim, el 1 952 Piaget va escriure un ‘libre encara més difícil sobre l’estructura de les operacions ternàries interposicionals.
Aquesta orientació cap als models lôgic-algebraics té una gran importància per la forma i el contingut dels escrits de Piaget als últims vint anys. Les universitats de Harvard, Paris, Bruselas i Rio de Janeiro li varen atorgar el títol de Doctor honoris causa. Entre la seva àmplia obra (70 Ilibres i 300 articles sobre pedagogia, psicologia i filosofia), destaquen: «El pensament i lenguatge del nen» (1926), «El naixement de la intel•ligéncia en el nen» (1954), «Sis estudis de psicologia» (1964) i «Psicologia i pedagogia» (1970). Jean Piaget va morir el 16 de Setembre de llany 1980 a la ciutat de Ginebra. . TEORlA DEL DESENVOLUPAMENT CO 40F morir el 16 de Setembre de l’any 1980 a la ciutat de Ginebra. 2. TEORlADE DESENVOLUPAMENT COGNITIU Es sustenta sobre tres idees principals: * El funcionament de la intel•ligência. Per a J. Piaget, una de les idees principals és el concepte d’intel•ligência com a procés de naturalesa biolàgica. És a dir, ue per a ell, l’herància biolàgica de l’ésser humà afecta a la intel•ligência. D’una banda, limiten allà que podem percebre, i per altra possibiliten que es pugui progressar intel-lectualment.
Assimllació i acomodació: Segons Piaget, la funció d’adaptació de l’home es duu a terme a través de dos processos complementaris: assimilació acomodació, els quals considera, són invariables durant la totalitat del desenvolupament cognitiu. L’assimilació fa referencia a la resposta sobre un estímul determinat de l’entorn tenint en compte l’organització actual, i l’acomodació és la modificació de dita organització per donar esposta a l’estímul rebut. Mitjançant aquests dos processos es va produint la reestructuració cognitiva de l’aprenentatge. k El concepte d’esquema La seva idea d’esquema s’assembla a la idea de concepte, tret que fa referencia a operacions mentals estructures cognitives, en comptes de classificacions perceptuals. Posteriorment, els nens aconsegueixen l’esquema d’un tipus d’objectes, que els hi permet classificar-los i veure la relació que tenen els membres duna classe amb els d’altres. ‘k El procés diequilibració Per a aquest procés es precisa de l’assimilació i l’acomodació, ja que té lloc degut a la relac- ntre ambdues. Si s OF de l’assimilació i l’acomodació, ja que té lloc degut a la relació que existeix entre ambdues.
Si bé, aquestes són invariables, la relació que existeix entre elles és variable, ja que la seva evolució es correspon amb l’evolució intel•lectual. Piaget considera que aquest procés dequilibració es duu a terme en tres fases: a. – L’equilibri s’estableix entre els esquemes del subjecte els esdeveniments externs. b. – L ‘equilibri slestableix entre els propis esquemes del subjecte c. – L’equilibri es tradueix en una integració jeràrquica d’esquemes diferenciats. Quan es trenca l’equilibri establert en qualsevol dels tres nivells, és a di , quan es contradiuen diversos esquemes, es produeix un conflicte cognitiu.
Llavors l’organisme busca respostes, investiga, descobreix, fins que recupera requilibri cognitiu que havia resultat perdut. APLICACIONS EDUCATIVES DE LA TEORIA DEL DESENVOLUPAMENT CONGNITIU. Jean Piaget considera que l’educació ha d’anar encaminada a afavorir el desenvolupament intel•lectual, afectiu i social del nin Per aixà planteja els segúents principis: a. – Els objectius pedagõgics han destar centrats en el nen i partir de les activitats de l’alumne. b. Els continguts han de ser considerats com a instruments al servei del desenvolupament evolutiu natural de I’infant. . – El principi bàsic de la seva metodologia és la primacia del métode de descobrment. d. – L ‘aprenentatge és un procés constructiu del nin. Liaprenentatge depén del nivell de desenvolupament de l’infant. f. – El procés d’aprenentatg un pocés de 6 OF reorganització cognitiva. desenvolupament de Ilinfant. f. – El procés d’aprenentatge és realment un pocés de g. – Durant l’aprenentatge són molt importants els conflictes cognitius. h. – La interacció social és un element afavoridor de ‘aprenentatge. L ‘experiencia física suposa una presa de consciencia de la realitat que facilita la solució de problemes i impulsa j. – Durant I’aprenentatge s’ha de procurar primar la cooperació, col-laboració i l’intercanvi de punts de vista en la recerca conjunta del coneixement. En resum, potenciar l’aprenentatge interactiu. 3. TEORlA DEL DESENVOLUPAMENT MORAL Segons Piaget el desenvolupament moral del nin es veu influenciada per tres factors: l’evolució de la intel•ligéncia, les relacions entre iguals, i la independància progressiva de les normes dels adults.
Del primer factor en depenen els altres dos, er tant es pot considerar el més important dels tres. Aquesta teoria es divideix en tres estadis, els quals s’inicien als dos anys d’edat, ja que J. Piaget considera que abans, el nen no té un sentit de moralitat com a tal. Estadis de la teoría del desenvolupament moral 1 Moral de pressió adulta (2 – 6 anys): En aquesta etapa els nens no son capaços d’establir raonaments abstractes, per la qual cosa no entenen les normes generals com a tal, sino com a regles concretes i invariables.
A més, aquestes són imposades pels adults, de tal manera que els nens es traben en una situació d’heteronomia moral. . – Moral de solidaritat ent 11 anys): En aquesta etapa les norm ser vis iguals(7 – 11 anys): En aquesta etapa les normes deixen de ser vistes com imposicions invariables i es comencen a basar en el respecte entre iguals, tenlnt origen en el mutuu acord entre companys de Sorgeixen sentiments morals com lihonestitat la justicia, necessaris per al bon funcionament del joc.
Aquests, d’igual manera que les normes de joc són de caire poc flexible. 3. – Moral d’equitat (a partir dels 12 anys) Durant aquest estadi el nen pateix una maduració general que propicia el desenvolupament intel-lectual moral. En aquesta etapa els nins són capaços de generalitzar i de realitzar operacions abstractes ja que les seves estructures de coneixement els hi ho permeten. És durant aquest període que els nins són capaços d’adquirir sentiments morals més personalitzats com poden ser lialtruisme o la compasió.
Per aixà, la rigidesa de les normes i els conceptes morals desapareix donant lloc al control individual de la pràpia conducta. En aquesta etapa, l’adolescent afirma de manera autônoma pnncipis morals generals front a les normes exteriors, i el respecte a aquestes es duu a terme de manera personal oluntària. 4. ESTADlS EVOLUTIUS DEL DESENVOLUPAMENT COGNITIU: ESTADI I SUBESTADI I EDAT I Estadi sensoriomotriu:EI nen utilitza els seus sentits (els quals es troben en desenvolupament) i les seves capacitats motrius per explorar el món que l’envolta.
Subestadi dels mecanismes reflexos congànits. Subestadi de les reaccions circulars primàries. Subestadi de les reaccions circulars secundàries. Subestadi de la coordinació dels esquemes de conducta previs. Subesta reaccions circulars secundàries. Subestadi de la coordinació dels esquemes de conducta previs. Subestadi dels nous descobriments er experimentació. Subestadi de les noves representacions mentals. | 0-1 mes1-4 mesos4-8 mesos8-12 mesos12-18 mesosl 8-24 mesos I Estadi preoperacional:El pensament del nen és egocéntric comença a controlar el llenguatge.
Apareix el pensament simbôlic i, en conseqüéncia el joc simbõlic. I Subestadi preconceptual. subestadi intuitiu. | 2-4 anys4-7 anys Estadi de les operacions concretes:Disminució gradual del pensament egocéntric i inici del pensament lógic que permet una major socialització. Pot resoldre problemes concrets o reals, completar series, classficar, agrupar i ordenar tenint en compte iverses característiques a la vegada. Les experiêncies passades lis permeten fer suposicions estenent el coneixement més enll? de l’experiência directa. -12 anys Estadi de les operacions formals:El nen passa d’un pensament concret a un pensament abstracte, és a dir, poden fer operacions amb paraules, nombres fórmules matemàtiques. Tenen un raonament deductiu. I A partir de 12 anys I 1 . SUBESTADIS DE L’ESTADI SENSORIOMOTRIU: -Subestadi dels mecanismes reflexes congànits (0-1 mes): En aquesta etapa, el repertori d’adaptació del nadó es limitaria als simples reflexes determinats biolàgicament. En conseqüência un nadó succiona un mugró quan li frega els llavis o agafa un objecte que toca la seva mà.
En aquesta etapa anirà perfeccionant aquest moviments reflexes encara que seguiran sent involuntaris. El nen explora el seu entorn amb els sentits i pot seg El nen explora el seu entorn amb els sentits i pot seguir un objecte amb la vista fins que desapareix del seu camp de visió, en aquest moment és com si mai hagués existlt ( no entén la permanencia de l’objecte). -Subestadi de les reaccions circulars primàries (1-4 mesas): Els nens volen descobrir el seu cos i repeteixen les accions que i han provocat plaer, encara que s’hagin realitzat per atzar, fins a perfeccionar-les amb la pràctica.
Per exemple quan un nen es fica el dit a la boca i li resulta una acció plaent tornarà a intentar ficar- se el dit a la boca fins arribar a coordinar aquest moviment. Els esquemes motors van perfeccionant-se donant lloc a unions desquemes com ara el de visió-aprehensió (coordinació ull-mà) o el de audició- visió (quan escolten un Soroll miren cap on s’ha escoltat). -Subestadi de les reaccions circulars secundàries (4-8 mesos): En aquest estadi ja no només vol explorar les possibilitats otores del seu cos sino també li interessa veure les conseqüàncies de les seves accions i explorar com responen els objectes.
Les seves accions van dirigides cap a «exterior del seu cos, és a dir, comença «exploració de l’entorn. Per exemple quan un nen descobreix que movent les mans o els peus el màbil del bressol produeix un Soroll plaent. Comença a imitar activitats o accions dels adults que pertanyen al seu entorn proper. -Subestadi de la coordinació dels esquemes de conducta previs (8-12 mesas): Apareix la conducta intencional al nen, és a dir, executa accions per aconseguir altres accions com per exemple aixecar el co
